NADA QUE NADA

 BON DIAAAAA!!! 

Anem a per una nova setmana amb alegria!! 

Sabeu què anem a vore en classe en la següent sessió?

                                            Un conte! 

Voleu llegir-lo també per ací?

                                Doncs... 

                                              mireu! 👀

NADA QUE NADA

Una colla molt feliç de peixets vivien en un racó qualsevol del mar. Tots eren rojos. Només n´hi havia un de negre com la closca d´una clòtxina. I nadava més de pressa que els altres peixets. De nom li dien "Nada que nada". Un dia una tonyina que tenia molta gana va aperéixer travessant les ones i d´un glop es va empassar tots els peixets rojos.

Només el "Nada que nada" se´n va poder escapar i es va quedar nadant pel mar, ben espantat i molt sol.

Però el mar era ple de criatures meravelloses i així, nadant de meravella en meravella, el "Nada que nada va tornar a ser feliç.

Va vore una medusa quasi transparent, una llagosta que feia voltes com un molí de vent, peixos estranys nadant l´un darrere l´altre fent una llarga filera... Un bosc d´algues sorgint d´unes roques. I una mrena amb la seua llarga  cua.

Aleshores va vore davall l´ombra fosca de les roques i les herbes una colla de peixets, ben iguals que ells, però de color roig.

-Au! Anem a nadar, a jugar i a vore coses! -Va dir alegrement.

-No et poden seguir -va dir un peixet -: el peix gros se´ns menjaria.

-Però no ens podem quedar ací magats per sempre -va dir el "Nada que nada"-. Hem de trobar una solució.

I el "Nada que nada", pensa que pensaràs, pensa que pensaràs...

I de sobte va dir:

-Ja ho tinc! Nadarem tots ben junts i semblarem el peix més gros de la mar!

Els va ensenyar a nadar ben junts, cada u al seu lloc... I quan havien aprés a nadar com si foren un peix gegant va dir:

-Jo seré l´ull.

I així van nadar per l´aigua fresca de la mar i el peix gros vinga fugir.

Adaptació del conte de Leo Leoni.

Us ha agradat? 😀

                    MOOOOOOOLT!!! TAT?

A10!